Aquest abre, aquestafont, aquest mar,
aquesta planta... són un crit que ens
agermana, iel nostrecor hi respon.
en lloc del món trobaria cap racó
Ambtants llaços l'han lligat que,estimat.
El bloc del Fernando
canço
diumenge, 13 de gener del 2013
divendres, 7 de desembre del 2012
El nom de Nadal
Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l'he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir...
I tant se val, si va sorgir l'estel
i assenyalà la ruta
a tres reis d'Orient, creuant el cel...
I tant se val,
si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a
l'Establia...
I tant se val,
veure que pengen riques
lluentors
aquí i allà,
en mostra d'alegria...
Sento que hi ha una cosa
gran, al fons de tot.
Deu ser una força que
aconseguiria
que ni hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens
dóna pistes...
Si la força existeix
l'hem de trobar!
La tardor
dimecres, 14 de novembre del 2012
La tortuga
La tortuga cançonera
a poc a poc fa camí.
Ha sortit de bon matí
per arribar la primera
a menjar-se l'enciam
de l'hort de la masovera.
El conill tenia fam;
ha sortit aquesta nit
i l'enciam s'ha cruspit!
La tortuga no s'enfada;
troba brotets lletso,
que florit tambe li agrada,
i se'ls meja amb fruïció.
Ja paguen la caminada.
a poc a poc fa camí.
Ha sortit de bon matí
per arribar la primera
a menjar-se l'enciam
de l'hort de la masovera.
El conill tenia fam;
ha sortit aquesta nit
i l'enciam s'ha cruspit!
La tortuga no s'enfada;
troba brotets lletso,
que florit tambe li agrada,
i se'ls meja amb fruïció.
Ja paguen la caminada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)